Josep Puig i Brutau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juny 1909  Barcelona |
| Mort | 24 juny 2003 (94 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista |
| Premis | |
Josep Puig i Brutau[1] (Barcelona, 9 de juny de 1909 - Barcelona, 24 de juny de 2003) va ser un jurista català.[2][3]
Trajectòria
[modifica]L'any 1931 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i va iniciar la preparació de les oposicions a notaria i registres, a les quals es va presentar juntament amb Ramon Maria Roca i Sastre a la dècada de 1940.[4]
El curs 1956-57 va treballar de professor visitant a la Universitat de Puerto Rico.[1] L'any 1962 va ser nomenat acadèmic de número de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya[1] i el 6 de febrer de 1981 doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el padrinatge de Vicente Torralba Soriano i el discurs Una aproximació a la societat anònima familiar.[2][5][6]
Escrits i traduccions
[modifica]Va traduir al castellà obres de la literatura jurídica americana anterior i contemporània a la Segona Guerra Mundial, com a Roscoe Pound, que va aparèixer a Las grandes tendencias del pensamiento jurídico.[7] Així mateix, va traduir a Llewellyn, que va aparèixer en el llibre Belleza y estudio del Derecho.[5][8] Tot això el va portar a escriure l'estudi La jurisprudencia como fuente del Derecho: interpretación creadora y su arbitrio judicial,[9][10] estudiat entre d'altres per Ramon Casas i Vallès a l'estudi introductori de l'edició homenatge de l'esmentat llibre.[11]
Va participar a l'obra Fundamentos de Derecho Civil, de Ramon Maria Roca i Sastre,[12] de la qual Joan Vallet de Goytisolo afirmà:
| « | destaquen en aquests Fonaments la manera de projectar la llum de principis i normes legals i jurisprudencials a la problemàtica viscuda, així com la seva ocupació matisada del dret comparat i de la jurisprudència judicial, no com a mera notícia, sinó amb un sentit metodològicament realista i pràctic.[2] | » |
Josep Joan Pintó i Ruiz va dir d'ell que «va aproximar el sistema continental amb el mètode nord-americà i anglosaxó, generant una visió summament eficient i pràctica del dret, aprofitant els avantatges d'ambdós sistemes sorgint així una espectacular sinergia. Sobresurt doncs, en la seva obra perenne i assenyada ponderació de la mateixa realitat social».[13]
Obres
[modifica]- Caducidad y prescripción extintiva, Bosch, 1986.
- Compendio de Derecho Civil., Bosch.
- Diccionario de acciones en Derecho Civil español, Bosch, 2005, isbn 84-9790-011-1.
- Fundamentos de derecho civil, Bosch.
- «La historia constitucional angloamericana narrada por un civilista» (1997), a Medio siglo de estudios jurídicos, pp. 455-526.
- «La interpretación del testamento en la jurisprudencia» (1962), a Anales de la Academia Matritense del Notariado, pp. 509-528.
- La jurisprudencia como fuente del derecho, Ariel, 1950.
- «Realism in comparative law» (1954), a American journal of comparative law, pp. 1-4.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Josep Puig i Brutau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Josep Puig Brutau» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ Capella, Juan Ramón. «José Puig Brutau, iusprivatista y teórico del derecho» (en castellà). ElPaís.com, 29-06-2003. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Roca, Encarna «Puig Brutau, l'innovador en el seu laberint (necrològica)». Revista Jurídica de Catalunya, 2004.
- ↑ 5,0 5,1 Doctor Honoris Causa: Josep Puig Brutau: discurs llegit en la cerimònia d'investidura, celebrada a la sala d'actes d'aquest rectorat el dia 27 de maig de l'any 1981. UAB, 1981.
- ↑ «Josep Puig Brutau - Honoris causa». UAB.cat. [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ Puig i Brutau, Josep. Las grandes tendencias del pensamiento jurídico (en castellà). Ariel, 1950.
- ↑ Puig i Brutau, Josep. Belleza y estudio del Derecho, 1953.
- ↑ Puig i Brutau, Josep. La jurisprudencia como fuente del Derecho: interpretación creadora y su arbitrio judicial (en castellà). Ariel, 1950.
- ↑ Roca, Encarna. Puig Brutau, la humildad de un maestro. Bosch, 1951.
- ↑ Puig i Brutau, Josep. La jurisprudencia como fuente del Derecho: interpretación creadora y su arbitrio judicial. Edición homenaje a D. José Puig Brutau, con estudios introductorios (en castellà). Bosch, 2006, p. 17-35.
- ↑ «Fitxa de l'obra de Roca Sastre en les que apareixen les col·laboracions de Puig i Brutau». RocaSastre.es. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Pintó, Josep Joan «Ha mort Josep Puig Brutau». Economist & Jurist, juiol-setembre 2003 [Consulta: 6 novembre 2020].